CERCLE DE SILENCI DIA 10 DE NOVEMBRE 2024

 

CERCLE DE SILENCI DIA 10 DE NOVEMBRE 2024

Tradicionalment aquest mes de novembre i en concret el dia 25, es el dia assenyalat per a continuar denunciant les violències masclistes i lluitant per a la seua eradicació .

Fa pocs dies noves denúncies d'agressionas sexuals i masclistes han tornat a ser notícies, i ens recorden que el masclisme no enten ni de classes socials, ni d'ideologies. S'han tornat a repetir noves re-victimitzacions de les dones que van denunciar.

Denunciem també la utilització miserable d'aquests fets per a treure'n rèdit polític.

Es innegable que la societat ha avançat, només cal recordar el cas Nevenka, i es evident que en aquests últims 20 anys s'ha produit un canvi molt important en el debat públic i la pressa de consciència sobre les agressions i violències masclistes de qualsevol tipus.

Però malgrat els avanços, durant aquest 11 mesos de 2024 s'han produit 39 assessinats de dones, segons xifres oficials i 10 de menors d'edat, més de 80 assassinats segons altres fonts, i milers de denúncies. I es repeteix constantment que el pariarcat és un problema estructural i com a tal s'ha de treballar a fons des de les bases dels nostres valors, formes de pensar i d'actuar.. no ens cansarem d'insistir en el treball educatiu, que cal continuar i ampliar, i planificar a tots els nivells de l'ensenyament, i tamné a les universitats d'on han d'eixir les i les professionals del futur, conscients dels valors de la igualtat i preparades per a fer front al masclisme i les seues conseqüències.

Però no podem oblidar-nos de Gaza.

Ens fa mal Gaza.

I ara també el Líban.

Continuem denunciant el genocidi i la destrucció, que tenen com a finalitat la desaparació de Palestina i la seua població.

Denunciem l'extensió de la guerra al Líban, on estan repetint les mateixes operacions de destrucció d'hospitals, escoles i residències civils. Tot davant dels ulls de tot el món, i la tan repetida innacció de tots els governs del món. No podem deixar de denunciar la col·laboració dels EE.UU. I d'altres països que amb les armes i les ajudes econòmiques a Israel son còmplices de la barbàrie.

Recordem que les guerres i els conflictes armats son una dels prinicpals i més sagnants motius dels moviments migratoris, moltes de les seues poblacions es veuen obligats a fugir de les guerres i buscar un lloc segur on viure, tocant les portes d'una Europa que els barra el pas..

Sabem que en totes aquestes guerres la població civil es la més vulnerables i la que está pagant les conseqüències, en especial xiquets, xiquetes i dones. I que les violacions i agressions sexuals formen part del genocidi i del botí de guerra, son considerads crims de “lesa humanitat”, però normalment no s'els hi concedeix massa importància dins tota la barbàrie i destrucció que constitueixen les guerres.

Després de tantes tragèdies, sentim en carn pròpia el dolor pel centenar de víctimes de les inundacions dels pobles veïns, d'aquest dies passats.

I no podem deixar de repetir, com s'ha dit aquest dies, que el canvi climàtica i l'escalfament global és una de les principals causes d'aquest desastres.

I que son un dels motius, junt amb les guerres, dels moviments migratoris, que veuen destruides les seues terres de cultiu, rius, llacs i platges... i es veuen obligats a eixir per salvar les seues vides i poder refer-les en algun lloc segur, però els governs d' Europa els impideix l'entrada.

El negacionisme climàtic a hores d'ara el podem considerar criminal.

Cal reqüestionar-ho tot, ja que les situacions estan canviant ràpidament.

Cal reqüestionar les mesures preventives, els controls hidrogràfics, els avisos d'alarma, les gestions de les crisis, etc. i la necessària coordinació generosa i oberta entre Administracions més enllà de les fuites polítiques.

Estem indignades pels intents de manipulació política i de treure'n rèdit polític.

Estem indignades per la nefasta gestió que s'ha fet des del principi, durant i els dies posteriors a aquesta gran catàstrofe, que si bé els danys materials, a última hora ja no es podia evitar, si segurament moltes vides humanes, prenent decissions valentes, avisant amb temps i organitzant les evaquacions corresponents.

Però ens queda l'esperança de la solidaritat, aquest milers de persones joves i majors de totes les edats i condicions que s'han volcat ajudant les poblacions afectades en una riuada aquesta vegada d'esperança i generositat.

Ens queda la solidaritat i, 

ens queda l'esperança.